La primera consideració a fer és que hem de diferenciar els efectes que es produeixen als elements estructurals i els que es produeixen als altres elements constructius. La norma sísmica vigent contempla principalment l'estructura, per aquest motiu la majoria de víctimes degudes als terratrèmols es produeixen per despreniments de façanes, aplacats, fals sostres,... i no per l'esfondrament de l'edifici.
La força horitzontal causa un desplaçament de l'edifici, quan aquesta força s'atura l'edifici tendeix a retornar a la seva posició original com a conseqüència de l'elasticitat dels materials. En aquest moment comença un moviment vibratori i l'estructura oscil·la deformant-se a partir de la seva posició inicial.
Si se sobrepasa el règim elàstic d'algun material pot deformar-se sense tendir a recuperar la seva forma (règim plàstic) o si respon fràgilment, trencar-se. Des d'aquest punt de vista els materials de construcció més segurs són els elàstics i coherents(com la fusta i el formigó armat).
En el cas que coincideixi la freqüència de l'ona sísmica i la freqüència d'oscil·lació de l'edifici es produeix el fenòmen de la ressonància. Això produïrà, probablement, l'ensorrament de l'edifici. Normalment, però, s'originen grans deformacions i el trencament d'algunes parts de l'edifici varia la seva freqüència d'oscil·lació pel que la construcció tendirà a estabilitzar-se.
En aquests moments, la normativa d'aplicació a Espanya és la NCSE (Norma de construcción sismoresistente) i l'Eurocodi 8 “Disposicions pel projecte d'estructures sismoresistents”, vigent a nivell europeu. Aquesta norma estableix els criteris a seguir amb l'objectiu d'evitar la pèrdua de vides humanes i reduir el dany i el cost econòmic que puguin ocasionar els terratrèmols. Per això, entre altres, es tenen en compte la importància de l'edificació i la situació geogràfica de l'emplaçament.
Efectes a l'estructura:
Les estructures es dimensionen, normalment, per càrregues de tipus gravitatori, és a dir, càrregues estàtiques que actuen sobre un element. Les accions sísmiques, així com altres accions no gravitatòries, són càrregues dinàmiques.
Les estructures es dimensionen, normalment, per càrregues de tipus gravitatori, és a dir, càrregues estàtiques que actuen sobre un element. Les accions sísmiques, així com altres accions no gravitatòries, són càrregues dinàmiques.
El sisme produeix un moviment vibratori que sacseja els edificis tant vertical com horitzontalment. Són les forces horitzontals les més perilloses per l'estructura.
La força horitzontal causa un desplaçament de l'edifici, quan aquesta força s'atura l'edifici tendeix a retornar a la seva posició original com a conseqüència de l'elasticitat dels materials. En aquest moment comença un moviment vibratori i l'estructura oscil·la deformant-se a partir de la seva posició inicial.
Si se sobrepasa el règim elàstic d'algun material pot deformar-se sense tendir a recuperar la seva forma (règim plàstic) o si respon fràgilment, trencar-se. Des d'aquest punt de vista els materials de construcció més segurs són els elàstics i coherents(com la fusta i el formigó armat).
En el cas que coincideixi la freqüència de l'ona sísmica i la freqüència d'oscil·lació de l'edifici es produeix el fenòmen de la ressonància. Això produïrà, probablement, l'ensorrament de l'edifici. Normalment, però, s'originen grans deformacions i el trencament d'algunes parts de l'edifici varia la seva freqüència d'oscil·lació pel que la construcció tendirà a estabilitzar-se.
En aquests moments, la normativa d'aplicació a Espanya és la NCSE (Norma de construcción sismoresistente) i l'Eurocodi 8 “Disposicions pel projecte d'estructures sismoresistents”, vigent a nivell europeu. Aquesta norma estableix els criteris a seguir amb l'objectiu d'evitar la pèrdua de vides humanes i reduir el dany i el cost econòmic que puguin ocasionar els terratrèmols. Per això, entre altres, es tenen en compte la importància de l'edificació i la situació geogràfica de l'emplaçament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada